El 1993 fundà el grup Dropo juntament amb el guitarrista
Joan Blasco. El grup gaudeix de diversos bateristes com ara
Josep Lluís Hernández, Maki (Joaquim Tomàs, ex de Kartutx,
de Bocairent, i més tard en Saltimpankis, Disidencia, Banda Jachís i Obrint Pas), Manolo Cascales (ex de Revolver i posteriorment membre de
Zarpa), Òscar Alcaraz (que havia estat amb Paco Muñoz,
Carraixet i Al Tall), Manolo Crespo (ex de Mala Vida i ara amb Mauri Sanchis)
mentre al baix es manté uns anys el saguntí Foli (Eduard Oliva).
Francesc adoptà temporalment el malnom de Drotx.
L'any 1996 la banda s’estabilitza amb la incorporació de Diego López (més tard a L'Ham de foc) a la bateria i Borja Penalba (posteriorment col·laborador d’Obrint Pas, Llach i Feliu Ventura) a diversos instruments i veus.
El 1997 Dropo presenta l'espectacle La veu d'un poble a la sala Xerea de València. Aquest treball va ser produït per Borja Penalba i Rosabel Gumbau, aleshores mànager de Dropo i d’Urbàlia Rurana. En aquesta obra es musiquen textos dels poetes Al Waqaxí, Ausias March, Joan Roís de Corella, Teodor Llorente, Miquel Duran de València, Bernat Artola, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Manel Rodriguez Castelló i Vicent Xavier Contrí. L’espectacle, amb guió de Joan Blasco, contava amb la participació dels actors Jesús Muñoz i Andrea Miralles.
El 1998 el grup realitza actuacions, al voltant d’aquest
treball, a diversos centres culturals, universitats, ràdios
i televisions.
La trista desaparició sobtada d’Andrea en un
accident de trànsit acaba amb les representacions de l’obra.
En maig de 1999, a Formentera, Dropo realitza l’última actuació, compartint escenari amb el grup Aires Formenterencs i els seus amics els Munlogs.
Com a compositor, el Doctor Dropo es manifesta hereu de cantautors com ara Georges Brassens, Serrat, Pi de la Serra, Sisa, Llach i Ovidi Montllor. Com a guitarrista és deixeble del guitarrista valencià de Jazz Joan Soler, de qui va aprendre moltes coses útils. Cal citar també influències de cantautors com ara Victor Jara, Silvio Rodríguez, Pablo Milanés, Daniel Viglietti, Caetano Veloso, Amancio Prada i Carlos Cano.
Dins de la vessant de guitarrista elèctric, i per ser breu, sent una debilitat especial per Carlos Santana, Jimmy Hendrix i Wes Montgomery.
Per saber-ne més sobre el Doctor Dropo podeu consultar les referències:
[1] Xavier Pons. Cutrones: We still believe in Rock'n'Roll.
Revista DISE. Núm. 21. p. 37-38.
Febrer 1991. Universitat de València. pàg. 37,
pàg 38.
[2] Domenge Boronat et al. Viatges. Llengua i literatura. 1r de Batxillerat. Tandem Edicions. València. 1999.
[3] Miquel Pujadó. Diccionari de la Cançó. Diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2000.
[4] Raul Serrador (ed.). Historia del Rock de la Comunidad Valenciana. AvantPress Edicions- Institut Valencià de la Música. València. 2004.
Amb l’arribada del nou segle, el Doctor Dropo esdevé un cantautor solitari actuant a diversos casals. Fa versions de cantautors catalans en una mena de taller de cançons de rotgle que es desenvolupa al voltant d'una taula, després d'un sopar de pa-i-porta. Realitza actuacions a Russafa, el Cabanyal, Alboraia, Llíria, Sueca, Antella i Benaguasil, així com al cant al ras de Massalfassar.
L’any 2001 aconsegueix ajuntar un grapat de temes, elaborats només amb veu i guitarra, i els enregistra en format de maqueta-CD als estudis Cambra-Records del Vicent Sengermés. El treball signat amb el nom de Pedrotxe, du per títol Ningú no vol ser poeta i està format per textos propis i poemes musicats de V.A. Estellés, Marc Granell i Francesc Rodrigo. Realitza diverses actuacions per donar a conéixer aquest treball i obté una resposta càlida d’un públic que, més que minoritari, caldria qualificar-lo de minúscul.
A les acaballes de l’any 2005 enregistra un nou CD totalment casolà incorporant guitarres elèctriques i bateries sintetitzades, que són més barates. Aquest nou treball, anomenat Entraran a ta casa, reflecteix la maduresa interior que el Doctor Dropo ha assolit després d’anys i panys sent un desconegut fins i tot per si mateix. Actualment presenta els seu nou treball en aquells llocs on li permeten anar i no cal fer massa esforç per anar-hi. Al cap i a la fí el Doctor Dropo n’és un!
El Doctor Dropo pot desenvolupar en directe un repertori d’una hora i quart de duració amb temes propis i poemes musicats de V.A. Estellés, Marc Granell, Manel Rodríguez-Castelló, Júlia Zabala, Bernat Artola, Miquel Duran de València, etc, juntament amb versions fetes en valencià d’autors que van des de Silvio Rodríguez fins a Lennon i McCartney. El format que ofereix és amb veu i guitarra acústica, requerint un escenari xicotet i orientat a sales menudes.
En desembre de 2006 el Doctor Dropo intervé en la tercera edició del festival "Incrustados en el escaparate", a la Sala Los Manantiales del Cap i Casal.
Amb Toni de L'Hostal i Pau Alabajos, improvisant al Centre Cultural Papa Calixte III de Canals,
La Costera. Abril 2007.
Amb Carles Enguix, Pau Alabajos i Paco Muñoz, en l'homenatge a les víctimes del metro organitzat per l'AV3J. València, Juliol 2007.
Novembre 2007: Amb Garri i Lluís Vicent al Pub Tendur, Amb Gilbertástico, Guillem K i més amics al Pub Magik Natura, cantant "Papes i olives", i amb Pau Alabajos i Gilbertástico al mateix pub.
Desembre 2007: Amb Ramon i Javi (Incorporeals), al Magik, i amb Carles Enguix i Lluís Vicent a l'Alcúdia. Amb Anna, a Alcoi, gener 2008.
Contacte: pedroche@doctordropo.com