EL DR. DROPO ÉS UN “CRACK”

Rubèn Pitarc

L’altre dia per qüestions de feina, transitava per la zona d’influència universitària dels Tarongers. En eixir d’un establiment em vaig retrobar amb Francesc Pedrotxe, una persona que m’estime. Ni la distància, que no n’és tanta, ni el temps, aquest sí que n’ha transcorregut, han fet variar un bri aquest sentiment.

A nivell personal, Pedrotxe és qui em va iniciar al món de la guitarra, instrument bàsic a la meua vida, sobretot el darrer any. A les seues classes al Casal en vaig aprendre les bases, i avui en dia encara realitze molts dels exercicis que ell ens va ensenyar. D’aquelles vesprades de diumenge fins i tot ens quedà un blues de regal, el Blues del Casal Jaume I de Llíria, com ell mateix el va titolar.

Al món de la música, a nivell de grup destacar la fundació del grup DROPOS (dels qui remarcarem l’espectacle la “Veu d’un poble”). En solitari va iniciar la seua singladura amb “Ningú no vol ser poeta” un treball de cantautor pur (ell i la seua guitarra) i on va posar música a textos propis i de poetes de la talla de V.A. Estellés o Marc Granell.

Amb el seu bon rotllo habitual l’altre dia es va treure de la maleta un nou CD enregistrat, composat, arranjat, cantat i, tret d’una cançó, escrit per ell. Com ell em va dir un CD cassolà on Pedrotxe rescata el Doctor Dropo. Un Doctor Dropo que abandona la senzillesa de la veu i la guitarra del CD anterior per incorporar guitarra elèctrica, baixos i bateries sintetitzades. Amb la genialitat afegida que tot s’ho ha cuinat ell. Ell ha posat la veu, la guitarra, el baix, la bateria i tot allò que es puga escoltar al CD. El resultat un treball fresc, del que us anime a escoltar algunes cançons a la seu pàgina web http://www.doctordropo.com/, en ella també podreu trobar lletres, la seua carrera musical, exercicis de guitarra i enllaços d’interès. No passeu per alt el consell i visiteu-la, ja que com encapçala aquest article el Dr. Dropo és un “crack”.

 9 de maig 2006

2006, Edeta.org - Llíria Digital